UNA MAGNÍFICA INICIATIVA

Des de l'inici de la democràcia, cap de les corporacions municipals que han passat per l'Ajuntament de Sollana s'havia proposat rendir homenatge a la nostra Senyera com es va fer el passat dia 9 d'Octubre i ha sigut precisament un govern municipal presidit per una Alcaldessa socialista el que ha introduït el nostre poble en la normalitat.

Cert és que es van cometre alguns errors, com confondre l'himne de la ciutat de València ab l'himne oficial de la Comunitat Valenciana, imputables més a la falta de costum que a la imperícia i que a bé segur es poliran en els pròxims anys; com també és cert que l'afluència de públic anirà creixent a poc a poc conforme s'assente la tradició que s'inicia este 2007 gràcies a esta magnifica iniciativa.

El fet que precisament este acte fóra programat per un govern d'esquerres és doblement significatiu. D'una banda Sollana s'unix als molts pobles del nostre entorn que impulsen distintes maneres de celebrar el dia de totes les valencianes i valencians, contribuint a refermar el nostre sentiment com a poble; però lo que resulta més important és que ab este acte, la nostra Alcaldessa ha tancat (almenys en el nostre poble) la tradicional divisió entre esquerres i dretes respecte als nostres símbols identitaris.

Ni la Senyera, ni el nostre himne, ni el 9 d'Octubre són patrimoni de la dreta ni de l'esquerra, són de totes les valencianes i de tots els valencians; almenys a Sollana així s'ha demostrat.

ESCOLES DE LLANDA

A finals del passat mes de març, el nostre poble va assistir a la cerimònia de col·locació de la primera pedra per part del Conseller d'Educació Alejandro Font de Mora, del nou centre escolar que està cridat a substituir a l'actual López Marco.

L'acte que va ser molt comentat en el seu moment (principalment pel desplegament de mitjans i pel “catering”) s'emmarcava en la carrera d'inauguracions i altres actes que serien l'antesala de la precampanya electoral i va comptar ab la consegüent cobertura mediàtica, gràcies a la qual cosa, hui podem comparar les declaracions dels responsables polítics que van assistir ab la crua realitat.

En declaracions a Las Provincias, el Conseller va assegurar que el nou col·lege es construiria en “tan sólo seis meses, cuando lo normal es que tenga un tiempo de ejecución de 16 ó 18 meses”, uns terminis que vist el temps de construcció de, per exemple, el Pavelló Cobert situat junt a la nova escola, pareixien més una buida promesa electoral que un compromís i haguérem sigut víctimes de la incredulitat de no ser perquè unes línies més avall se'ns explicava el “truc” d'esta rapidesa en la seua construcció.
Segons s'arreplegava en la notícia apareguda en el periòdic Las Provincias, el motiu d'esta rapidesa constructiva se centrava en la utilització de “alta tecnología y la industrialización en el proceso constructivo” citant com a exemple que els barandats de les aules i dependències arribarien al solar ja construïts alhora que s'assegurava que “no serán barracones, será un centro duradero y con una gran calidad en los materiales”.

Hui al vore en que s'ha convertit tanta alta tecnologia, tant de barandat preconstruït i tanta industrialització del procés, entenem perquè s'insistia en assegurar que no es tractava de barracons (dis-me de que presumixes...). L'única diferència que pareix haver-hi entre una escola feta a base de barracons i la que estan construint a Sollana és el tamany i qualsevol altra descripció és pura literatura.

Els habitants de Sollana i El Romaní passarem en breu de portar als nostres fills a estudiar en uns edificis solidament construïts a confiar la seua seguretat a “l'alta tecnologia” aplicada a la construcció d'alguna cosa que no són barracons però que se li pareix sospitosament, gràcies a l'esperit aventurer del Conseller Font de Mora a qui podríem recordar-li allò que els experiments en casa i ab llimonada.

Si com va declarar el dia de la primera (i segons pareix única) pedra d'esta nova infraestructura educativa “lo único que ahorramos es tiempo, ni ahorramos calidad, porque tendrá la mejor, ni ahorramos inversión, ya que se destinarán más de seis millones de euros” cal preguntar-se ¿A quin sant tanta pressa quan no estem parlant de xiquets sense escolaritzar, ni escolaritzats en aules prefabricades o escoles en perill d'afonament? Sollana podia i pot permetre's esperar el temps de construcció necessari per a tindre unes aules “de veritat” i no estes que carixen de tot quant presumixen.

El nou edifici que estarà situat entre un pavelló construït majoritàriament de formigó i un institut solidament fonamentat; és de per si un experiment innecessari que haguera d'haver sigut rebutjat per l'antiga corporació municipal i que incomprensiblement ha comptat ab el seu suport, motiu pel que ara no cap més que esperar a la seua inauguració i sofrir ab resignació el trasllat dels nostres fills.

Atés que allò que s'ha fet no pot desfer-se, no ens queda més remei (portats per una barreja de sarcasme i mala llet a parts iguals) que proposar el canvi de nom per a tan magna obra i que deixant-se d'anomenar LÓPEZ MARCO passe a dir-se COL·LEGE PÚBLIC LA LLANDEROLA.